Història

les restes arqueològiques de l’ermita de Sant Marçal

Per accedir a les restes arqueològiques de l’ermita de Sant Marçal, cal agafar el carrer de Jacint Verdaguer, quan aquest carrer canvia de nom, carretera Vallvidrera, cal agafar a mà dreta el carrer d’Antoni Gaudí fins al final. Es troba un camí ocupat a banda i banda per petits horts clandestins, on cal continuar per aquest camí fins al petit turó a mà dreta. Just quan s’està a dalt del turó, conreat amb arbres fruiters cal travessar el camp fins a un turonet a tocar amb la pineda

.

L’ermita de Sant Marçal a l’any 1727 ja estava en ruïnes, aquestes no poden descobrir res de la forma de l’alçat arquitectònic, si s’exceptuen les restes de les gruixudes parets que configuren la planta rectangular

.

Els treballs de neteja efectuats pel Museu de Molins de Rei, permeten descobrir el que quedava de parets fins a la base. Les més conservades són les del lateral de ponent i la capçalera de tramuntana. La neteja mostra uns ferms paraments de 60 cm de gruix, bastits amb pedres força irregulars collades amb morter de calç i en bona part construïts en opus spicatum. Es va descobrir part del lateral dret del portal de l’entrada a l’ermita. El formaven cinc carreus de pedra tallada que, després del segon, iniciaven la forma d’un arc.

L’any 2013 es realitza una intervenció de documentació arqueológica i posterior rebliment de l’ermita. Aquesta permet un estudi de l’ermita. El conjunt presenta una gran planta rectangular amb una superfície edificada de 164m2, que sembla tenir diverses fases constructives. Les rases i cales obertes al subsòl de l’interior de l’edifici ocupen i han afectat una superfície aproximada de 68m2.Planta de forma rectangular de 19’60×10’50 m. Cal pensar en un edifici complex amb construccions adossades, potser adderides a un possible edifici original t`pus església o ermita d’època medieval, s’ha trobat un element constructiu de pedra treballada característic de construccions tipus masia o rectoria (imposta amb rosetes d’un finestral biforat). Es planteja un origen entorn als segles X-XI, cronologia associada a la presència de tres grans murs perimetrals realitzats amb la tècnica de l’opus spicatum. Durant el mateix 2013 es va realitzar el cobriment de les estructures documentades en l’anterior excavació utilitzant geotèxtil per al cobriment de les estructures i l’abocament de terres de la mateixa zona. Paral·lelament es va aprofitar per a realtizar una documentació gràfica de l’estructura.

Gestació i neixament del Museu

A l’any 1924, un grup de persones amb una gran visió de futur varen començar a recollir peces. Al 1953, a iniciativa del Sr Enric Madorell i Claramunt, director de la Indústria Tèxtil Samaranch, es va crear el primer Museu al Club Samarach.

Vista de Molins de Rei a l’any 1952 (Fons Cuyàs)

Constitució de l’Associació Amics del Museu

L’any 1958, l’Associació Amics del Museu es va formalitzar, amb la creació d’uns estatuts propis, i des de la seva fundació ha col.laborat en la gestió i dinamització del Museu.

Una nova etapa

L’any 1968 el museu va passar a ser municipal i es va traslladar als baixos del Carrer Pintor Fortuny, 55. Es creà aleshores l’Associació Amics del Museu amb estatuts propis i formada per col·laboradors desinteressats que desde llavors han aportat recursos i treball.

L’Associació avui

Actualment, l’associació, du a terme diverses activitats relacionades amb la cultura i el patrimoni.

A més, gestiona el Museu Municipal de Molins de Rei que està apunt de donar un pas endavant amb la nova seu a Can Ametller.

Gestió

L’any 2005 es va arrobar a un acord en què la gestió del Museu Municipal de Molins de Rei era compartida entre l’Ajuntament i l’Associació Amics del Museu. Això va representar l’inici d’una nova etapa en què el caràcter popular del Museu ocupa un primer pla.